Xerricant per Can Duran

Xerricant per Can Duran,

 

Diumenge 23 de març ens vam reunir a les 9,30 al punt de trobada escollit als terrenys de Can Milans.

 

Vam començar la nostra caminada en direcció a Ca l'Albinyana.  De la història d'aquesta magnifica masia en estat d'abandonament ja vàrem parlar a la nostra xerricada d'octubre de 2013.

Ens vam dirigir direcció a Can Taío tot seguint el camí de Montcada. En aquest primer tram del trajecte ens vam trobar arbres fruitals en floració.

 

També vam descobrir una magnifica bassa

per emmagatzemar l'aigua i alimentar el sistema de reg dels camps de cultiu d'aquest zona. 

Tot seguit vam fer la volta al Castell de Can Taío, passant per davant de la bassa en la que els Xerrics petits van poder veure peixos de color.

 

També van poder veure els restes d'un antic safareig a prop de la bassa.

 

Al completar la volta al Castell de Can Taío vam arribar al espai on actualment es duen a terme les activitats hípiques de la finca, i vam gaudir durant una estona dels cavalls que estaven realitzant les activitats.

Continuem el nostre trajecte direcció al segon objectiu, els  Pinetons

de Ripollet.

 

Les vistes que ofereix aquest

tram del camí  fan que la  caminada sigui molt agradable. 

Continuem el camí que ens porta fins la Font de Can Cabanyes.  

En aquesta part del recorregut, els camps de flors conviden a córrer i gaudir d'aquest fantàstic espectacle de floració primaveral.

I finalment arribem als nostre segon objectiu,  l'àrea d'esbarjo dels Pinetons de Ripollet, i ens disposem a donar compte dels nostres entrepans, acompanyats de rialles i molt bon ambient.

 

 

Tot seguit, continuem el direcció al tercer objectiu, el parc de La Llacuna i passem pel costat de les pistes de aeromodelisme de Montcada i Reixac. 

Al arribar al desviament que ens dirigeix al parc de la Llacuna decidim continuar a través de l'antiga àrea militar,  (actualment considerada espai de reproducció cinegètica),  fins que arribem a Can Pomada.  Durant aquest tram del recorregut observem diversos nius de Cucuts en els arbres.

Seguim el recorregut fins a Can Rocamora,  observem que es troba en un estat d'abandonament molt avançat.

 

Enllacem el camí de tornada pels terrenys coneguts antigament com el Pla de Ca l'Albinyana fins arribar de nou al terme municipal de la Llagosta.

 

En total hem fet un recorregut de 11,32 kms per uns terrenys  de proximitat, i de un gran interès mediambiental.

Creiem que aquest espai verd es mereix de futures visites i que estiguin adreçades a visitar les zones de l'interior, per poder dur a terme  diferents observacions amb més detall.

Recomanem fer la visita a aquest espai. Un espai natural de boscos, torrents, camps de conreu i fonts, que val la pena potenciar per mantenir-ho i protegir-ho, com a un dels darrers indrets verds de proximitat i de gran valor.

Tinguem cura amb el medi ambient. Protegir el medi ambient es responsabilitat de tots.

Fins la propera!!!

Xerrics

 

  

 

 

Xerricant per Ca l'Albinyana

 

Xerricant per Ca l’Albinyana
28 d'octubre de 2013

Avui hem fet una sortida per les rodalies de Ca l’Albinyana fins a arribar a Can Rocamora. El recorregut ha estat molt fàcil, uns 4,43km que ha transcorregut per terrens de conreu del Pla d'Albinyana, propers a la nostra població la Llagosta. Hem pogut passar pels voltants de Ca l’Albinyana i hem tingut l’oportunitat de conèixer una mica mes la història d’aquesta Masia. Encara es pot observar el rellotge de sol a la seva façana i la inscripció on consta la data de la seva construcció, així com una part de l’antic canal de regadiu.

 

Just a l’altra banda del camí podem observar un arbre magnífic. Un lledoner (Celtis Australis) que tot i que el seu tronc presenta un avançat estat de degradació, l'arbre encara ens mostra la seva magnífica resistència per sobreviure i donar els seus fruits.

 

Durant el recorregut i arribant a la nostra cota d’alçada màxima de 100mts es tenen unes vistes magnífiques de la Llagosta i les muntanyes que l’envolten: Serralada de Marina, Collserola, Montserrat i el Montseny.

Continuant amb el nostre recorregut també hem passat per un magnífic vinyer, amb aquestes alçades de la tardor i amb la bona temperatura que hem tingut aquest any, el raïm ja ha estat recollit.

 

 

Aquest ha estat el punt de retorn cap al punt d’inici de la caminada. Poc abans d’arribar a la riera seca, podem trobar una Phytolacca Decandra (uva de americà) a la banda dreta del camí. Aquest arbre dóna un fruit en raïm, molt vistós pel seu color púrpura. Aquest fruit no és comestible.
Aquest fruit no és comestible. Riscos: Encara que té associats diferents usos medicinals dins de la medicina homeopàtica A grans dosis pot provocar convulsions por arribar a provocar la mort.

Una vegada arribem a l'esplanada de Can Milans, fem el nostre merescut esmorzar i a continuació donem començament a la sessió de jocs familiars tal com estava previst.

En aquesta ocasió hem pogut gaudir durant una bona estona salts amb la comba, curses de sacs, jugar al lloc del cèrcol i provar les nostres habilitats amb les xanques de fusta, i patins de fusta en parelles, tot això en una molt bona companyia.

Gràcies als amics Xerrics que ens han acompanyat avui, i amb els hem planificat un bon grapat de noves activitats.