XERRICADA PER LES MINES PREHISTORIQUES DE GAVA - CAN TINTORER

En aquesta ocasió l’aventura ens porta a fer una visita a un jaciment arqueòlogic, un important jaciment de la època  del Neolític situat a Gavà, conegudes com les mines de Can Tintorer. http://www.patrimonigava.cat/

Es considerat el primer i mes important jaciment arqueòlogic de mines subterrànies en galeria, per extensió, i el mes antic d’Europa.  L’únic jaciment de la època del  Neolític dedicat a l’extracció de la Variscita.  Un mineral de color verd.

Compta una extensió de dues-centes hectàrees, i mes d’un centenar de mines localitzades, a la Serra de Gavà.

L’extracció de la Variscita s’utilitzava principalment per la producción de joies (collarets i braçalets)  i ornaments i també es feia servir com a moneda de canvi.

L’aventura comença amb una breu introducció del contingut general del que veurem durant la visita.  
 
 
 

En primer lloc tenim contacte amb els tipus d’estris i eines que s’utilitzaven per fer els treballs d’extracció del valuós mineral, i a la vegada vam gaudir d’una visió general de la galeria principal del jaciment.

A continuació ens endinsem dins d’una de les galeries habilitades, per experimentar con s’il·luminaven i en quines condicions treballaven  els miners a la prehistòria, per localitzar i dur a terme l’extracció del mineral.

Vam experimentar fer foc amb els minerals Sílex I Pirita, I també com feien servir les eines per extreure el valuós mineral.

L’altre descobriment important que es va fer en aquest jaciment va ser la estàtua de Cerámica negra anomenada La Venus de Gavà. Es considerada com l’única peça amb forma humana trobada en la península ibèrica que pertany a aquest període, i es considerada la mes antiga de les figures femenines trobades a Catalunya.

 

Finalitzem la visita amb una visualització d’uns audiovisuals amb projecció hologràfica que ens mostren alguns aspectes de com es considerava la vida i els costums dels habitants del jaciment.

Una visita  plena d’experimentacions, sorprenent i didàctica, que permet conèixer de forma molt directa el mon del neolític.

Una visita mòlt recomanada!

XERRICADA PER LA SERRALADA DE MARINA – CAP AL POBLAT IBERIC LES MALESES

Amb moltes ganes de continuar descobrint les riqueses que ens ofereix el Parc Natural de la Serralada de Marina, avui ens endinsem per descobrir una de les seves joies, el Poblat Ibèric de les Maleses.

Un jaciment que es troba en el cim d'un turo allargassat, a 462 metres d'altitud, amb una superfície d'uns 2000 m2.

El nostre camí comença a un accés al Parc de la Serralada de Marina que ens porta cap a la central elèctrica, i que va paral·lel a la Riera de Sant Ponç.

Passada la central, agafem la bifurcació de la dreta que ens fa travessar la riera a l'altra banda, i ens conduirà fins a l'Ermita de Sant Cebrià de Cabanyes.

En aquest tram del recorregut podem observar un cultiu de vinyes, molt proper a l'explotació de la pedrera de Can Donadeu.

Arribem a l'Ermita de Sant Cebrià de Cabanyes, punt de parada obligatòria per visitar el seu interior.

Continuem el nostre camí ascendent per arribar al Poblat Ibèric. Un camí amb una pista molt ampla però amb un desnivell considerable.

L'arribada al Turo de les Maleses ens ofereix unes sorpreses molt agradables. L'accés al Poblat Ibèric es fa per un estret laberint de vegetació, que ens porta directament a l'entrada del jaciment.

El Poblat es troba en un punt estratègic, ja que ens permet contemplat unes magnífiques vistes sobre els massissos del Montseny, Montserrat, el Prepirineu, el Vallès i el Maresme.

El jaciment es troba en bones condiciones arqueològiques, que permeten observar la distribució del poblat i imaginar els oficis que es Ibers desenvolupaven.

Finalitzada la visita al poblat, tornem camí al punt de partida per donar per finalitzada la nostra nova aventura per la Serralada de Marina.

Ha estat un viatge de 3000 anys enrere en la nostra imaginació, per conèixer mes a prop el llegat dels nostres avantpassats més propers.

Una forma diferent d'aprendre i de gaudir de la natura!

Xerricant per la Ciutat de Barcelona

Hola de nou, ja feia temps que no ens dedicaven a escriure detalls sobre les nostres xerricades.

Tornem desprès de gaudir d'una proposta cultural a la ciutat de Barcelona.



Coincidint amb la recent inauguració del Museu de les Cultures del Món a Barcelona es va proposa fer una visita urbana.

La visita al museu ha estat molt satisfactòria per a tots.  Hem gaudit molt amb la descoberta de les mostres d'art  recollides al museu. 

Manifestacions artístiques representatives de diferents pobles d'arreu del mon, procedents de diferents continents:  Àfrica,  Amèrica, Àsia i Oceania.

Un altre valor d'interès de la visita es gaudir dels magnífics edificis que acullen el museu

Tot desprès de la visita, hem continuat amb el nostre passeig pels carrers de Ciutat Vella, voltejant en direcció al Born, i fent grans descobertes.
Fantàstiques troballes, carrers, façanes, balconades, petits espais amagats, racons singulars, petits  mercats, botigues, bodegues i restaurants que et conviden a passar una molt bona estona.

Una agradable caminada cap al següent punt de  destinació.  El parc de la Ciutadella.  Aquest formidable pulmó verd a la ciutat. Sempre tan concorregut per els Barcelonins que busquen un espai on gaudir d'una bona estona de sol, lectura, pícnic, esport, jocs, ball, musica, així com qualsevol mena de  entreteniment a l'aire lliure.

Hem gaudit del nostre pícnic. Els xerrics petits han passat una bona estona jugant, passejant, practicant arts acrobàtiques, ballant al ritme dels tambors  i molt mes.

Durant el camí de tornada cap a l'estació,  han tingut l'oportunitat de jugar amb bombolles de sabó gegants, donant continuïtat a les ganes de gresca que tenen aquest xerrics petits. Una veritable font d'energia inesgotable.

Fins aquí us podem explicar.  A estat una gran jornada per a tots. I je ens preparem per posar en marxa la propera Xerricada. 

Ja sabeu, si us ve de gust,  us esperem!!!

XERRICANT PER SITGES I VISITA MUSEU CASA BACARDI

XERRICANT SITGES – VISITA MUSEU CASA BACARDI I TALLER DE COMBINATS “MOJITO i CUBA LIBRE”

Diumenge, 25 de Maig, van dur a terme la Xerricada per Sitges.

Una vegada al punt de reunió, tot i queia un plugim molt fi, vam decidir posar-nos en marxa.

En aquesta ocasió vam decidir fer el viatge en tren. Tot i que la previsió del temps indicava un cel parcialment nuvolat i una probabilitat de pluja del 65%, ens vam reunir una 20 de Xerrics, adults i petits disposats a gaudir de la nostra jornada.

A l'arribada a Sitges, vam fer una primera aturada per fer el nostre esmorzar.

A continuació van passejar pels carrers de Sitges, visitem el passeig marítim, la plaça de l’Església mentre fèiem temps per poder anar a la nostra visita al Museu Casa Bacardí.



La visita prevista a les 12,00 consisteix a una visita Tour pel Museu. Guiats de la mà de l’ambaixadora Barcardi, durant la primera part de la visita, ens va explicar amb detall part de la història de la família Bacardí, els orígens de la fàbrica, l’origen i l’evolució del seu logo, l’explicació de l’element significatiu del cocoter d’avant la façana de la factoria Bacardí a Cuba, el significat del monument encarregat al Lorenzo Quin per finalment procedir a la realització de la foto de grup davant del pòster de la façana principal de la fàbrica Bacardi a Cuba.

A la segona part de la visita les explicacions anaven dirigides a donar detalls sobre el procés d'elaboració del  Rom Bacardí Superior, donant detall del procés d’extracció de la melassa de les canyes de sucre, la fermentació, les diverses etapes de destil·lació, l'envelliment i finalment el blending.

En aquesta part, els nens van ser protagonistes, ja que van participar en el procés de trituració de la canya de sucre, amb un molí manual de fusta, per procedir a l'extracció de la melassa de la canya de sucre, com a matèria primera per l'elaboració del Rom.

A la part final es va fer un tast de degustació del most de la melassa (aiguardent) després dels diferents processos de destil·lació fins a arribar al punt de blending. Un aiguardent que passa d’una gradació d'uns 75º fins a la gradació final del producte, uns 40º.

En acabar la visita, van procedir a fer el taller d’el·laboracio de Mojito i Cuba Libre, segons les receptes originals amb el Rom Barcardi Superior.


Ens vam acomiadar per continuar amb la nostra visita particular a Sitges.

Una meravellosa ciutat, amb un passeig marítim amb els seus Palaus Indians a una banda i el mar a l’altra banda, envoltada de Cultura, Arquitectura, Tradicions, Comerç i Gastronomia.

Sitges és una vila clara i petita.

Però limita a l’Est amb les Índies dels virreis,

a l’Oest amb les costes romanes i les illes

gregues, al Sud amb Andalusia i Marroc,

al Nord amb la Mairie de Montmartre.”

Llibre Huésped del mar. 1945

César González - Ruano

Una vegada vam menjar, van gaudir de la platja, els seus carrers, la seva arquitectura i alguns dels seus racons peculiars, van prendre el camí de tornada, donant per finalitzada la nostra Xerricada de Maig 14.

XERRICANT PER RUPIT - SALT DE SALLENT

XERRICANT PER RUPIT - SALT DE SALLENT

Diumenge 13 d'abril el nostre objectiu era fer la ruta de Rupit al Salt de Sallent.

Potser és aquesta la ruta més coneguda de Rupit, tot i que alguns de nosaltres no havíem estat mai,

Decidim començar la ruta travessant el pont penjant.

A mida que ens endinsem en Rupit, ens sentim mes i mes atrapats per las meravelles que anem descobrint a cada uns dels seus racons e indrets,que ens anem creuant al nostre camí.  Es un indret fantàstic per gaudir amb tranquil·litat dels seus carrers.

No volem afegir imatges per no avançar un descobriment que cal viure.


Seguim amb la nostra ruta en direcció al Salt de Sallent, per baixar pel marge esquerre de la riera cap a Sallent, a través del túnel.
El camí resulta una fantàstica descoberta per els nostres Xerrics petits,  atrets per tots aquells indrets en els que trobem l'oportunitat de apropar-se a l'aigua, ja sigui per veure de prop els salts que trobem per el camí ,  com es el Salt del Molí Rodó.





Com per tocar-la i sentir la seva remuga de ben a prop i la seva frescor a la pell, com també per satisfer les seves enormes curiositats de conèixer mes de prop tot els que els hi envolta dins l'entorn natural.







En arribar al salt ens dirigim al mirador a uns 300m. a l’esquerra, punt en el que gaudirem de la
fantàstiques vistes que ens ofereix el Salt de Sallent,  amb un cabdal d'aigua prou important, i amb els seus 83m de caiguda, considerat el salt d'aigua mes gran de Catalunya.







Continuarem el nostre recorregut de tornada, enllaçant amb la banda dreta del camí fins arribar a la pista que porta a Rupit, ara que,  tindrem que travessar la riera.

Passem bé,  saltant sobre algunes pedres. Un altre moment força divertit pels Xerrics mes petits. Superada aquesta prova, continuem amb la nostre marxa.



Comencem a veure les primeres cases, això ens fa sentir molt a prop de la tornada, i ja comencem a sentir la gana.

Això fa que els Xerrics petits ens facin les seves propostes pel seu merescut dinar.

De nou, Rupit ens acull amb algunes de les seves magnifiques vistes, d'avant les quals no podem reprimir las ganes d'admirar-las, gaudir-les i com no pot ser d'una altre manera, retenir-les amb les nostres pupil·les digitals.





A estat aquesta una bona Xerricada, que hem gaudit en una bona companyia i amb molt bon temps. 

Després de un bon menjar i d'una estona d'esbarjo pels Xerrics petits, reprenem camí de tornada a casa, amb un molt bon sabor de boca i amb moltes ganes de planificar la propera xerricada.

Xerricant per Can Duran

Xerricant per Can Duran,

 

Diumenge 23 de març ens vam reunir a les 9,30 al punt de trobada escollit als terrenys de Can Milans.

 

Vam començar la nostra caminada en direcció a Ca l'Albinyana.  De la història d'aquesta magnifica masia en estat d'abandonament ja vàrem parlar a la nostra xerricada d'octubre de 2013.

Ens vam dirigir direcció a Can Taío tot seguint el camí de Montcada. En aquest primer tram del trajecte ens vam trobar arbres fruitals en floració.

 

També vam descobrir una magnifica bassa

per emmagatzemar l'aigua i alimentar el sistema de reg dels camps de cultiu d'aquest zona. 

Tot seguit vam fer la volta al Castell de Can Taío, passant per davant de la bassa en la que els Xerrics petits van poder veure peixos de color.

 

També van poder veure els restes d'un antic safareig a prop de la bassa.

 

Al completar la volta al Castell de Can Taío vam arribar al espai on actualment es duen a terme les activitats hípiques de la finca, i vam gaudir durant una estona dels cavalls que estaven realitzant les activitats.

Continuem el nostre trajecte direcció al segon objectiu, els  Pinetons

de Ripollet.

 

Les vistes que ofereix aquest

tram del camí  fan que la  caminada sigui molt agradable. 

Continuem el camí que ens porta fins la Font de Can Cabanyes.  

En aquesta part del recorregut, els camps de flors conviden a córrer i gaudir d'aquest fantàstic espectacle de floració primaveral.

I finalment arribem als nostre segon objectiu,  l'àrea d'esbarjo dels Pinetons de Ripollet, i ens disposem a donar compte dels nostres entrepans, acompanyats de rialles i molt bon ambient.

 

 

Tot seguit, continuem el direcció al tercer objectiu, el parc de La Llacuna i passem pel costat de les pistes de aeromodelisme de Montcada i Reixac. 

Al arribar al desviament que ens dirigeix al parc de la Llacuna decidim continuar a través de l'antiga àrea militar,  (actualment considerada espai de reproducció cinegètica),  fins que arribem a Can Pomada.  Durant aquest tram del recorregut observem diversos nius de Cucuts en els arbres.

Seguim el recorregut fins a Can Rocamora,  observem que es troba en un estat d'abandonament molt avançat.

 

Enllacem el camí de tornada pels terrenys coneguts antigament com el Pla de Ca l'Albinyana fins arribar de nou al terme municipal de la Llagosta.

 

En total hem fet un recorregut de 11,32 kms per uns terrenys  de proximitat, i de un gran interès mediambiental.

Creiem que aquest espai verd es mereix de futures visites i que estiguin adreçades a visitar les zones de l'interior, per poder dur a terme  diferents observacions amb més detall.

Recomanem fer la visita a aquest espai. Un espai natural de boscos, torrents, camps de conreu i fonts, que val la pena potenciar per mantenir-ho i protegir-ho, com a un dels darrers indrets verds de proximitat i de gran valor.

Tinguem cura amb el medi ambient. Protegir el medi ambient es responsabilitat de tots.

Fins la propera!!!

Xerrics

 

  

 

 

 

 

 Castell de Montbui


Diumenge 23 de febrer un grup format per una trentena de persones vam dur a terme una nova sortida amb caràcter familiar.

En aquesta ocasió van fer una visita al Castell de Montbui.

Aquest Castell de llarga història és un dels millors observatoris del Vallès Oriental, la vista arriba fins a les terres del Barcelonès i la mediterrània.

El castell de Montbui es dreça al cim d'una muntanya que ateny els 541 metres d'altitud i que es troba entre les poblacions de Sant Feliu de Codines, de Bigues i de Caldes de Montbui.

Seguim una curta ruta que uneix Bigues i Riells amb el Castell de Montbui, tot travessant torrenteres i eludint urbanitzacions. Caminem per petits corriols que ronden els paratges de l'antiga Baronia de Montbui, tot admirant magnífiques vistes panoràmiques o descobrint curiositats.

Podem observar llenços de murs d’estructura poligonal, fets amb filades de pedra inclinada. Una esquerda a les restes del mur obliga a tancar l'accés als vianants al Castell de Montbui.

Una vegada mes, tornem a casa molt satisfets amb el resultat de la jornada.

Esperem que els participants també hagin gaudit d'una bona jornada.

Fins a la propera!!

 

 

 

XERRICANT PER COLLSEROLA

Xerricant per Collserola

Dissabte, 8 de febrer ens havíem proposat participar en una passejada temàtica al voltant del Centre d'Interpretació del Parc Natural de Collserola.

Considerant que el millor moment per poder veure els esquirols es a la primavera, ben segur que tornarem amb els Xerrics petits per dur a terme aquesta experiència.

Van començar el nostre itinerari a l'àrea de Lleure del Torrent de Can Coll, just després de finalitzar un bon esmorzar.
Tot seguint el camí del Torrent de Can Coll, vam passar per la Bassa de Can Coll.



Els Xerrics petits no paraven de corre amunt i avall pels voltats del camí, fent els seus descobriments i troballes, construint la seva aventura

Van travessar el torrent diferents vegades, moment en el que aprofitaven per continuar amb el seu joc, mentre que  nosaltres patíem al pensar que acabarien amb els peus dins l'aigua.  Cap problema, tot perfecte.



Van continuar el nostre camí fins els terrenys agrícoles de Can Codina.  Això si, amb molta cura amb l'alt grau de transit rodat (ciclistes).

Can Codina es troba pràcticament al punt de la ruta abans de tornar per Can Canaletes i el Puig de la Guardia cap a l'àrea de lleure.

Una mica mes endavant es troben pel camí el Torrent de Sant Iscle i el Torrent d'en Totja.

L'horari i el nostre ritme de marxa ens va aconsellar no continuar amb la passejada i decidim fer mitja volta i tornar per mateix indret.

Just de tornada van passar per sota d'un núvol que va deixar anar un plugim que ens va acompanyar durant uns minuts durant el recorregut de tornada.

Com el dia era molt assolellat ens esperàvem gaudir un bonic arc de Sant Marti, però no vam tenir aquesta sort.

A la tornada a l'àrea de lleure els Xerrics van gaudir d'una estona de joc,  per després continuar el nostre camí de tornada i poder gaudir d'un fantàstic dinar en bona companyia.

Al final de l'experiència, en total 24 Xerrics grans i petits hem gaudit d'una bonica passejada pel Parc Natural de Collserola, descobrint  un nou i meravellós indret natural molt proper de casa.

I tornarem!!!

XERRICADA GASTRONOMICA - 3a Fira de l'oli de Vera

Xerricada Gastronòmica

Xerricant per la 3ª Fira de l'Oli de Vera a Bigues i Riells.

En aquesta ocasió hem decidit dur a terme una jornada Xerrics amb caràcter gastronòmic.
Res millor que visitar la 3ª Fira de l'Oli de Vera a Bigues i Riells.

Una fira impulsada per diferents productors d'Oli de Caldes de Montbui, Sentmenat, Bigues i Riells, La Garriga, Jorba i amb la col·laboració del Trull de Can Sapera de Bigues i Riells.

El programa de la fira inclou conferencies  per explicar els detalls de la procedència i les característiques de l'olivera anomenada vera fina, coneguda popularment pel nom de "País" i  també coneguda pels noms de "Grossal", "Tinenta" o "de la Garriga".





Aquest arbre típic de clima mediterrani que estén el seu abast principalment a les comarques del Vallès Oriental, Vallès Occidental, Bages, Anoia i Baix Llobregat, i testimonialment trobada a la província de Lleida.

Amb motiu de la Fira, el Trull de Can Sapera reprèn el seu paper mostrant als visitants el procés de  mòlta d'olives i obtenció d'Oli.


Les imatges següents ens mostren les diferents etapes del procés de recollida i elaboració del producte.

Detall de moli amb tres moles còniques on es fa el primer procés "molienda" per trencat l'oliva per l'obtenció de l'oli.




La pasta resultant del primer procés ha de passar al sistema d'extracció per pressió.

Per això es fan servir unes cistelles o cabassos de vímet entreteixit que filtren els líquids i retenen els sòlids.

Avui ens han explicat que la premsa hidràulica  que hem vist treballant en aquest moli te la capacitat de premsar 200kg d'olives amb una pressió ´màxima de 300 Psi.











La segona premsa hidràulica amb un pistó mes petit podia treballar amb una pressió de 200 Psi.

El rendiment obtingut, depenent de les característiques de les olives es del 20/25% d'obtenció d'oli.

Finalment hem pogut gaudir d'una mosta i venda d'oli, venda de productes elaborats amb oli, tot coincidint amb la 1r Mercat del Pa a Bigues i Riells.


Desprès de les visites  i compres corresponents hem gaudit d'un bon àpat amb la companyia d'uns amics excepcionals.

Tant pels Xerrics petits com pels Xerrics grans ha estat una jornada molt enriquidora.


Us recomanem que visiteu la propera edició de la Fira d'Oli de Vera l'any vinent.
Amb la nostra visita els donarem suport per que aquesta olivera i el seu oli puguin obtenir la seva DOP.

Ens veiem a la propera Xerricada.

 

 

Xerricant per la Serralada de Marina: El Pou de Glaç de Can Donadeu

Xerricant per la Serralada de Marina: EL POU DE GLAÇ DE CAN DONADEU

Ahir diumenge 22 de desembre 2013 vam poder gaudir de la Xerricada prevista. En total ens vam reunir 18 Xerrics al punt de partida, amb molt bon temps i moltes ganes de començar la sortida.

 

 
Vam agafar el C/ A direcció al camp de futbol i vam girar a l’esquerra per enllaçar amb el Camí del Cementiri.

Just abans de l’entrada al cementiri, vam agafar el camí a l’esquerra, per continuar en direcció cap a la Riera de Caldes.



Destaquem en aquest camí una magnífica zona de bosc denominada l’Alomar.


 

És un terreny en el qual és podria projectar una àrea de pícnic i això el convertiria en un espai fantàstic per gaudir en família.

 

 

 

Vam travessar la Riera de Caldes per continuar el camí cap al Riu Besos, va ser una aventura seguir el curs del riu fins a arribar a la passarel·la de vianants del poble veí, per travessar el riu cap a l’altra banda.

 



A l’altra banda trobem el camí del parc fluvial del riu besos en direcció a la platja.

Agafem aquesta direcció per apropar nos a l'enllaç de la Masia Can Donadeu.

 

 

 

 

 

Ens trobem tancat el camí d’accés a la Masia. Ens comenten que l'accés al Pou de Glaç és privat i que no podem concloure el nostre objectiu. Malauradament ens hem quedat a tan sols 400 metres del destí.

Aprofitem per donar alguns detalls sobre aquesta construcció que data de finals del S. XVI començament del S. XVII.

Denominat el Pou de Glaç de Can Donadeu, format per diverses estructures arquitectòniques, és considerat el més gran de tota la zona mediterrània.

L’edifici principal de forma cilíndrica, amb un diàmetre de 14 metres, va donar lloc a anomenar aquesta construcció com la “cúpula” entre els habitants de la zona.

La Industria de la fabricació de gel de forma artesanal per la conservació dels aliments va arribar a donar feina a molta gent i proporcionava grans beneficis econòmics.

Decidim fer el camí de retorn, sense haver arribat al nostre objectiu. No obstant hem gaudit d’una molt bona Xerricada, i com sempre els més petits hi han tingut les seves recompenses.

Ja estem treballant per la propera Xerricada, prevista al Gener 2014.

Xerrics la Llagosta us desitgem Bones festes i Feliç 2014.