Xerricant per Can Duran

Xerricant per Can Duran,

 

Diumenge 23 de març ens vam reunir a les 9,30 al punt de trobada escollit als terrenys de Can Milans.

 

Vam començar la nostra caminada en direcció a Ca l'Albinyana.  De la història d'aquesta magnifica masia en estat d'abandonament ja vàrem parlar a la nostra xerricada d'octubre de 2013.

Ens vam dirigir direcció a Can Taío tot seguint el camí de Montcada. En aquest primer tram del trajecte ens vam trobar arbres fruitals en floració.

 

També vam descobrir una magnifica bassa

per emmagatzemar l'aigua i alimentar el sistema de reg dels camps de cultiu d'aquest zona. 

Tot seguit vam fer la volta al Castell de Can Taío, passant per davant de la bassa en la que els Xerrics petits van poder veure peixos de color.

 

També van poder veure els restes d'un antic safareig a prop de la bassa.

 

Al completar la volta al Castell de Can Taío vam arribar al espai on actualment es duen a terme les activitats hípiques de la finca, i vam gaudir durant una estona dels cavalls que estaven realitzant les activitats.

Continuem el nostre trajecte direcció al segon objectiu, els  Pinetons

de Ripollet.

 

Les vistes que ofereix aquest

tram del camí  fan que la  caminada sigui molt agradable. 

Continuem el camí que ens porta fins la Font de Can Cabanyes.  

En aquesta part del recorregut, els camps de flors conviden a córrer i gaudir d'aquest fantàstic espectacle de floració primaveral.

I finalment arribem als nostre segon objectiu,  l'àrea d'esbarjo dels Pinetons de Ripollet, i ens disposem a donar compte dels nostres entrepans, acompanyats de rialles i molt bon ambient.

 

 

Tot seguit, continuem el direcció al tercer objectiu, el parc de La Llacuna i passem pel costat de les pistes de aeromodelisme de Montcada i Reixac. 

Al arribar al desviament que ens dirigeix al parc de la Llacuna decidim continuar a través de l'antiga àrea militar,  (actualment considerada espai de reproducció cinegètica),  fins que arribem a Can Pomada.  Durant aquest tram del recorregut observem diversos nius de Cucuts en els arbres.

Seguim el recorregut fins a Can Rocamora,  observem que es troba en un estat d'abandonament molt avançat.

 

Enllacem el camí de tornada pels terrenys coneguts antigament com el Pla de Ca l'Albinyana fins arribar de nou al terme municipal de la Llagosta.

 

En total hem fet un recorregut de 11,32 kms per uns terrenys  de proximitat, i de un gran interès mediambiental.

Creiem que aquest espai verd es mereix de futures visites i que estiguin adreçades a visitar les zones de l'interior, per poder dur a terme  diferents observacions amb més detall.

Recomanem fer la visita a aquest espai. Un espai natural de boscos, torrents, camps de conreu i fonts, que val la pena potenciar per mantenir-ho i protegir-ho, com a un dels darrers indrets verds de proximitat i de gran valor.

Tinguem cura amb el medi ambient. Protegir el medi ambient es responsabilitat de tots.

Fins la propera!!!

Xerrics

 

  

 

 

Xerricant pel Moli Fariner "Moli d'en Rata"

Xerricant pel Moli Fariner "Moli d'en Rata"


Avui diumenge hem fet la visita prevista al "Moli d'en Rata" a Ripollet.

Aquesta sortida consisteix en conèixer l'historia del Moli Fariner "Moli d'en Rata", veure el funcionament d'un antic moli hidràulic fariner i realitzar un taller d'elaboració de pa.

El Moli d'en Rata es va construir al 1825, i es va mantenir en funcionament fins els anys 1956-1957, anys ens els quals les rodes del moli van deixar de moldre definitivament.

Al tractar-se d'un moli hidràulic, aquest va estar construït per alimentar-se de la força hidràulica de la sèquia Monnar, que va arribar a alimentar fins a quatre tipus de molins diferents (Farina, Paper i Tèxtils) dins el terme municipal de Ripollet.

 

 

 

En el cas concret del Moli d'en Rata, aquest funcionava amb una bassa que recollia l'aigua que és desviava per una resclosa de la sèquia Monnar, i això permetia garantir el seu funcionament durant els períodes de sequera.

Durant la visita hem pogut conèixer totes i cadascunes de les parts que composen el mecanisme del Molins fariners hidràulics.  Hem pogut veure eines de mesura utilitzades a l'època.

 

També hem conegut els sistemes que feien servir per regular la distancia de les rodes per obtenir una farina mes fina.  Les eines que permetien moure les rodes per fer les operacions de neteja i de manteniment, etc.

Petits i grans hem tingut l'oportunitat de fer veure com es podia viure en aquells anys, ja que no tenien ni electricitat, ni gas, ni tantes altres comoditats.  El petits han treballat sobre les diferencies que han trobat al comparar una cuina de la època amb les seves cuines actuals.


En el cas del Moli d'en Rata, la turbina es horitzontal.
La pressió de l'aigua fa que comuniqui l'energia de moviment directament a l'arbre o eix, la qual cosa fa que volti la mola de pedra.

En el seu temps l'aigua una vegada utilitzada, tornava al seu curs natural per carcabà, avui no visible.



Desprès de la seva rehabilitació i transformació en l'actual Moli d'en Rata i CIP de Ripollet,  l'aigua que fa moure les moles fa un circuit tancat i es reutilitza en continu pel seu funcionament.

 

 

Dins les instal·lacions del Moli d'en Rata, hem pogut veure una exposició per conèixer els diferents tipus de cereals, els diferents tipus de pa i productes alimentaris que es poder fer a partir dels cereals, i també hem pogut tenir constància de que el pa, es un aliment bàsic conegut a tot el món.

 

 

Finalment, hem gaudit amb el taller d'elaboració de pa.

 

Mans a la massa, hem treballat els nostres ingredients amb menys o mes dificultats.

 

Hem donat forma als nostres pans, i finalment tornem a casa amb el nostre premi.  Una deliciosa peça de pa.

Una vagada mes, finalitzem la nostra visita i tornem a casa amb el bon gust de boca, desprès d'haver tingut una agradable i divertida experiència.

Hem conegut una mica mes de l'historia que envolta el Vallès, i contents de que aquesta proposta allí esdevingut una petita experiència enriquidora culturalment parlant tant pels petits i grans Xerrics que avui han tingut l'oportunitat d'acompanyar-nos.

Sense cap dubte, una visita al Moli d'en Rata que us recomanem.

Fins aviat.  Amunt Xerrics!!!

 

 

 Castell de Montbui


Diumenge 23 de febrer un grup format per una trentena de persones vam dur a terme una nova sortida amb caràcter familiar.

En aquesta ocasió van fer una visita al Castell de Montbui.

Aquest Castell de llarga història és un dels millors observatoris del Vallès Oriental, la vista arriba fins a les terres del Barcelonès i la mediterrània.

El castell de Montbui es dreça al cim d'una muntanya que ateny els 541 metres d'altitud i que es troba entre les poblacions de Sant Feliu de Codines, de Bigues i de Caldes de Montbui.

Seguim una curta ruta que uneix Bigues i Riells amb el Castell de Montbui, tot travessant torrenteres i eludint urbanitzacions. Caminem per petits corriols que ronden els paratges de l'antiga Baronia de Montbui, tot admirant magnífiques vistes panoràmiques o descobrint curiositats.

Podem observar llenços de murs d’estructura poligonal, fets amb filades de pedra inclinada. Una esquerda a les restes del mur obliga a tancar l'accés als vianants al Castell de Montbui.

Una vegada mes, tornem a casa molt satisfets amb el resultat de la jornada.

Esperem que els participants també hagin gaudit d'una bona jornada.

Fins a la propera!!

 

 

 

XERRICANT PER COLLSEROLA

Xerricant per Collserola

Dissabte, 8 de febrer ens havíem proposat participar en una passejada temàtica al voltant del Centre d'Interpretació del Parc Natural de Collserola.

Considerant que el millor moment per poder veure els esquirols es a la primavera, ben segur que tornarem amb els Xerrics petits per dur a terme aquesta experiència.

Van començar el nostre itinerari a l'àrea de Lleure del Torrent de Can Coll, just després de finalitzar un bon esmorzar.
Tot seguint el camí del Torrent de Can Coll, vam passar per la Bassa de Can Coll.



Els Xerrics petits no paraven de corre amunt i avall pels voltats del camí, fent els seus descobriments i troballes, construint la seva aventura

Van travessar el torrent diferents vegades, moment en el que aprofitaven per continuar amb el seu joc, mentre que  nosaltres patíem al pensar que acabarien amb els peus dins l'aigua.  Cap problema, tot perfecte.



Van continuar el nostre camí fins els terrenys agrícoles de Can Codina.  Això si, amb molta cura amb l'alt grau de transit rodat (ciclistes).

Can Codina es troba pràcticament al punt de la ruta abans de tornar per Can Canaletes i el Puig de la Guardia cap a l'àrea de lleure.

Una mica mes endavant es troben pel camí el Torrent de Sant Iscle i el Torrent d'en Totja.

L'horari i el nostre ritme de marxa ens va aconsellar no continuar amb la passejada i decidim fer mitja volta i tornar per mateix indret.

Just de tornada van passar per sota d'un núvol que va deixar anar un plugim que ens va acompanyar durant uns minuts durant el recorregut de tornada.

Com el dia era molt assolellat ens esperàvem gaudir un bonic arc de Sant Marti, però no vam tenir aquesta sort.

A la tornada a l'àrea de lleure els Xerrics van gaudir d'una estona de joc,  per després continuar el nostre camí de tornada i poder gaudir d'un fantàstic dinar en bona companyia.

Al final de l'experiència, en total 24 Xerrics grans i petits hem gaudit d'una bonica passejada pel Parc Natural de Collserola, descobrint  un nou i meravellós indret natural molt proper de casa.

I tornarem!!!

XERRICADA GASTRONOMICA - 3a Fira de l'oli de Vera

Xerricada Gastronòmica

Xerricant per la 3ª Fira de l'Oli de Vera a Bigues i Riells.

En aquesta ocasió hem decidit dur a terme una jornada Xerrics amb caràcter gastronòmic.
Res millor que visitar la 3ª Fira de l'Oli de Vera a Bigues i Riells.

Una fira impulsada per diferents productors d'Oli de Caldes de Montbui, Sentmenat, Bigues i Riells, La Garriga, Jorba i amb la col·laboració del Trull de Can Sapera de Bigues i Riells.

El programa de la fira inclou conferencies  per explicar els detalls de la procedència i les característiques de l'olivera anomenada vera fina, coneguda popularment pel nom de "País" i  també coneguda pels noms de "Grossal", "Tinenta" o "de la Garriga".





Aquest arbre típic de clima mediterrani que estén el seu abast principalment a les comarques del Vallès Oriental, Vallès Occidental, Bages, Anoia i Baix Llobregat, i testimonialment trobada a la província de Lleida.

Amb motiu de la Fira, el Trull de Can Sapera reprèn el seu paper mostrant als visitants el procés de  mòlta d'olives i obtenció d'Oli.


Les imatges següents ens mostren les diferents etapes del procés de recollida i elaboració del producte.

Detall de moli amb tres moles còniques on es fa el primer procés "molienda" per trencat l'oliva per l'obtenció de l'oli.




La pasta resultant del primer procés ha de passar al sistema d'extracció per pressió.

Per això es fan servir unes cistelles o cabassos de vímet entreteixit que filtren els líquids i retenen els sòlids.

Avui ens han explicat que la premsa hidràulica  que hem vist treballant en aquest moli te la capacitat de premsar 200kg d'olives amb una pressió ´màxima de 300 Psi.











La segona premsa hidràulica amb un pistó mes petit podia treballar amb una pressió de 200 Psi.

El rendiment obtingut, depenent de les característiques de les olives es del 20/25% d'obtenció d'oli.

Finalment hem pogut gaudir d'una mosta i venda d'oli, venda de productes elaborats amb oli, tot coincidint amb la 1r Mercat del Pa a Bigues i Riells.


Desprès de les visites  i compres corresponents hem gaudit d'un bon àpat amb la companyia d'uns amics excepcionals.

Tant pels Xerrics petits com pels Xerrics grans ha estat una jornada molt enriquidora.


Us recomanem que visiteu la propera edició de la Fira d'Oli de Vera l'any vinent.
Amb la nostra visita els donarem suport per que aquesta olivera i el seu oli puguin obtenir la seva DOP.

Ens veiem a la propera Xerricada.

 

 

Xerricant per la Serralada de Marina: El Pou de Glaç de Can Donadeu

Xerricant per la Serralada de Marina: EL POU DE GLAÇ DE CAN DONADEU

Ahir diumenge 22 de desembre 2013 vam poder gaudir de la Xerricada prevista. En total ens vam reunir 18 Xerrics al punt de partida, amb molt bon temps i moltes ganes de començar la sortida.

 

 
Vam agafar el C/ A direcció al camp de futbol i vam girar a l’esquerra per enllaçar amb el Camí del Cementiri.

Just abans de l’entrada al cementiri, vam agafar el camí a l’esquerra, per continuar en direcció cap a la Riera de Caldes.



Destaquem en aquest camí una magnífica zona de bosc denominada l’Alomar.


 

És un terreny en el qual és podria projectar una àrea de pícnic i això el convertiria en un espai fantàstic per gaudir en família.

 

 

 

Vam travessar la Riera de Caldes per continuar el camí cap al Riu Besos, va ser una aventura seguir el curs del riu fins a arribar a la passarel·la de vianants del poble veí, per travessar el riu cap a l’altra banda.

 



A l’altra banda trobem el camí del parc fluvial del riu besos en direcció a la platja.

Agafem aquesta direcció per apropar nos a l'enllaç de la Masia Can Donadeu.

 

 

 

 

 

Ens trobem tancat el camí d’accés a la Masia. Ens comenten que l'accés al Pou de Glaç és privat i que no podem concloure el nostre objectiu. Malauradament ens hem quedat a tan sols 400 metres del destí.

Aprofitem per donar alguns detalls sobre aquesta construcció que data de finals del S. XVI començament del S. XVII.

Denominat el Pou de Glaç de Can Donadeu, format per diverses estructures arquitectòniques, és considerat el més gran de tota la zona mediterrània.

L’edifici principal de forma cilíndrica, amb un diàmetre de 14 metres, va donar lloc a anomenar aquesta construcció com la “cúpula” entre els habitants de la zona.

La Industria de la fabricació de gel de forma artesanal per la conservació dels aliments va arribar a donar feina a molta gent i proporcionava grans beneficis econòmics.

Decidim fer el camí de retorn, sense haver arribat al nostre objectiu. No obstant hem gaudit d’una molt bona Xerricada, i com sempre els més petits hi han tingut les seves recompenses.

Ja estem treballant per la propera Xerricada, prevista al Gener 2014.

Xerrics la Llagosta us desitgem Bones festes i Feliç 2014.

 

 

 

XERRICANT PEL MONTSENY

XERRICANT PEL MONTSENY

Ahir, diumenge 24 de Novembre, vam dur a terme una nova Xerricada. La proposta va consistir en una caminada pel Parc Nacional del Montseny, pels voltants del pantà de Santa Fe.

Ens vam reunir un total de 18 persones (Xerrics grans i petits) disposats a gaudir d’una bona jornada.

Amb una temperatura de 5ºC, el cel ennuvolat,  i unes previsions de temperatura baixes, però sense previsió de pluges i neu,  ens vam posar en marxa per complir amb el nostre objectiu  “Xerricar pel Montseny”.

El camí d’anada sense incidents, només els habituals quan viatgem amb nens. Algunes corbes que potser ja no recordàvem, però en definitiva un bon viatge d’anada.

Al arribar a la nostra àrea de pàrquing, ens trobem un gran ambient a Santa Fe del Montseny, però pocs problemes per poder aparcar. 

Això ha estat gracies a que hem matinat de valent, i hem arribat d’hora.

Una vegada ens trobem ben equipats, decidim la  ruta a seguir. 

Comencem la ruta des de Can Casades en direcció al pantà de Santa Fe.  Una ruta lleugera que ens permet fer la volta sencera al pantà.

Ens endinsem en el frondós bosc del Montseny, un paratge meravellós.   El terra esta ple de les fulles dels arbres. Fa goig passejar per aquests indrets. Passem pel primer pont de fusta per travessar el rierol. Els nens no poder evitar jugar amb l’aigua i algunes plaques de gel.

 

Arribem al pantà per la cara oest, costat on es formen las platges.  Observem que la capacitat del pantà esta molt baixa, i sorprèn una mica, ja que després de les ultimes pluja que em tingut potser esperàvem veure el pantà amb un nivell més elevat d’aigua.  Això no li resta el seu encant.  I continuem amb la nostra ruta.

 

 

Arribem a la pressa, i decidim fer el nostre esmorzar.  Els nens gaudeixen moltíssim jugant al bosc, amb les branques, fulles dels arbres, roques i algun tipi fet amb branques en algun arbre.

 

Decidim continuar amb la ruta i arribem a l’altre banda del pantà, girem a l’esquerra, fins  passar per la fabriqueta (anys enrere es feia servir com a font subministradora d’energia) , i també al costat del pel petit pantà, conegut com l’Estanyol, que forma unes boniques cascades. 

Aquesta part ens mostra unes fantàstiques vistes tels tobogans de pedra al riu.

Alguns diuen: “ai si no fos pel fred”. Tranquils, ja tornarem a l’estiu.

Continuem amb el nostre camí, i tornem al punt de partida.  Es nota que encara tenim ganes de continuar amb ruta, se’ns ha fet curt.  Decidim agafar el camí en direcció al Turo del Mouro. Quina enorme sorpresa que ens em trobat amb un autèntic llop.  Hem estat a un metre de distancia del llop.  Tranquils!! no estava en estat salvatge...   Hem pogut gaudir observant la seva agilitat, la inquietud de l’animal suposadament deguda al seu instint salvatge, de continues carreres i brincs perseguint a altres animals (gossos) presents a la zona, i fins i tot hem sentit  el Llop udolant.  Realment ha estat una fantàstica sorpresa per tots nosaltres. Ningú havia vist fins el moment un llop de tan a prop.

Hem continuat amb el nostre camí, gaudint de les fantàstiques característiques del boscos del Montseny.

 

Al tornar a Can Casades, alguns ja teníem previst quedar-nos a menjar al àrea de pícnic  de Can Casades. 

Després del dinar, hem fet un petit joc d’introducció a l’orientació amb brúixola per els Xerrics petits.

A continuació el nostres Xerrics petits han continuat amb el seu joc, i han gaudit d’una molt bona experiència al Montseny.

El resultat de la nostra caminada pel Montseny ha estat de 6,25km. El temps no ha estat de record, però tampoc formava part de les nostres pretensions.

Hem gaudit d’un meravellós entorn em molt bona companyia.

 

La riquesa dels seus diferents tipus de boscos i especies vegetals, conjuntament amb la seva enorme diversitat de paisatges, fan que aquest fantàstic Parc Natural del Montseny esdevingui una excel·lent escola de la Natura per tothom. 

 

Penso que ens ha agradat molt a tots i que no trigarem gaire en tornar a organitzar una nova experiència pels meravellosos indrets que ens reserva.   

 

Fins aviat!!!