Xerricant per la Serralada de Marina: El Pou de Glaç de Can Donadeu

Xerricant per la Serralada de Marina: EL POU DE GLAÇ DE CAN DONADEU

Ahir diumenge 22 de desembre 2013 vam poder gaudir de la Xerricada prevista. En total ens vam reunir 18 Xerrics al punt de partida, amb molt bon temps i moltes ganes de començar la sortida.

 

 
Vam agafar el C/ A direcció al camp de futbol i vam girar a l’esquerra per enllaçar amb el Camí del Cementiri.

Just abans de l’entrada al cementiri, vam agafar el camí a l’esquerra, per continuar en direcció cap a la Riera de Caldes.



Destaquem en aquest camí una magnífica zona de bosc denominada l’Alomar.


 

És un terreny en el qual és podria projectar una àrea de pícnic i això el convertiria en un espai fantàstic per gaudir en família.

 

 

 

Vam travessar la Riera de Caldes per continuar el camí cap al Riu Besos, va ser una aventura seguir el curs del riu fins a arribar a la passarel·la de vianants del poble veí, per travessar el riu cap a l’altra banda.

 



A l’altra banda trobem el camí del parc fluvial del riu besos en direcció a la platja.

Agafem aquesta direcció per apropar nos a l'enllaç de la Masia Can Donadeu.

 

 

 

 

 

Ens trobem tancat el camí d’accés a la Masia. Ens comenten que l'accés al Pou de Glaç és privat i que no podem concloure el nostre objectiu. Malauradament ens hem quedat a tan sols 400 metres del destí.

Aprofitem per donar alguns detalls sobre aquesta construcció que data de finals del S. XVI començament del S. XVII.

Denominat el Pou de Glaç de Can Donadeu, format per diverses estructures arquitectòniques, és considerat el més gran de tota la zona mediterrània.

L’edifici principal de forma cilíndrica, amb un diàmetre de 14 metres, va donar lloc a anomenar aquesta construcció com la “cúpula” entre els habitants de la zona.

La Industria de la fabricació de gel de forma artesanal per la conservació dels aliments va arribar a donar feina a molta gent i proporcionava grans beneficis econòmics.

Decidim fer el camí de retorn, sense haver arribat al nostre objectiu. No obstant hem gaudit d’una molt bona Xerricada, i com sempre els més petits hi han tingut les seves recompenses.

Ja estem treballant per la propera Xerricada, prevista al Gener 2014.

Xerrics la Llagosta us desitgem Bones festes i Feliç 2014.

 

 

 

XERRICANT PEL MONTSENY

XERRICANT PEL MONTSENY

Ahir, diumenge 24 de Novembre, vam dur a terme una nova Xerricada. La proposta va consistir en una caminada pel Parc Nacional del Montseny, pels voltants del pantà de Santa Fe.

Ens vam reunir un total de 18 persones (Xerrics grans i petits) disposats a gaudir d’una bona jornada.

Amb una temperatura de 5ºC, el cel ennuvolat,  i unes previsions de temperatura baixes, però sense previsió de pluges i neu,  ens vam posar en marxa per complir amb el nostre objectiu  “Xerricar pel Montseny”.

El camí d’anada sense incidents, només els habituals quan viatgem amb nens. Algunes corbes que potser ja no recordàvem, però en definitiva un bon viatge d’anada.

Al arribar a la nostra àrea de pàrquing, ens trobem un gran ambient a Santa Fe del Montseny, però pocs problemes per poder aparcar. 

Això ha estat gracies a que hem matinat de valent, i hem arribat d’hora.

Una vegada ens trobem ben equipats, decidim la  ruta a seguir. 

Comencem la ruta des de Can Casades en direcció al pantà de Santa Fe.  Una ruta lleugera que ens permet fer la volta sencera al pantà.

Ens endinsem en el frondós bosc del Montseny, un paratge meravellós.   El terra esta ple de les fulles dels arbres. Fa goig passejar per aquests indrets. Passem pel primer pont de fusta per travessar el rierol. Els nens no poder evitar jugar amb l’aigua i algunes plaques de gel.

 

Arribem al pantà per la cara oest, costat on es formen las platges.  Observem que la capacitat del pantà esta molt baixa, i sorprèn una mica, ja que després de les ultimes pluja que em tingut potser esperàvem veure el pantà amb un nivell més elevat d’aigua.  Això no li resta el seu encant.  I continuem amb la nostra ruta.

 

 

Arribem a la pressa, i decidim fer el nostre esmorzar.  Els nens gaudeixen moltíssim jugant al bosc, amb les branques, fulles dels arbres, roques i algun tipi fet amb branques en algun arbre.

 

Decidim continuar amb la ruta i arribem a l’altre banda del pantà, girem a l’esquerra, fins  passar per la fabriqueta (anys enrere es feia servir com a font subministradora d’energia) , i també al costat del pel petit pantà, conegut com l’Estanyol, que forma unes boniques cascades. 

Aquesta part ens mostra unes fantàstiques vistes tels tobogans de pedra al riu.

Alguns diuen: “ai si no fos pel fred”. Tranquils, ja tornarem a l’estiu.

Continuem amb el nostre camí, i tornem al punt de partida.  Es nota que encara tenim ganes de continuar amb ruta, se’ns ha fet curt.  Decidim agafar el camí en direcció al Turo del Mouro. Quina enorme sorpresa que ens em trobat amb un autèntic llop.  Hem estat a un metre de distancia del llop.  Tranquils!! no estava en estat salvatge...   Hem pogut gaudir observant la seva agilitat, la inquietud de l’animal suposadament deguda al seu instint salvatge, de continues carreres i brincs perseguint a altres animals (gossos) presents a la zona, i fins i tot hem sentit  el Llop udolant.  Realment ha estat una fantàstica sorpresa per tots nosaltres. Ningú havia vist fins el moment un llop de tan a prop.

Hem continuat amb el nostre camí, gaudint de les fantàstiques característiques del boscos del Montseny.

 

Al tornar a Can Casades, alguns ja teníem previst quedar-nos a menjar al àrea de pícnic  de Can Casades. 

Després del dinar, hem fet un petit joc d’introducció a l’orientació amb brúixola per els Xerrics petits.

A continuació el nostres Xerrics petits han continuat amb el seu joc, i han gaudit d’una molt bona experiència al Montseny.

El resultat de la nostra caminada pel Montseny ha estat de 6,25km. El temps no ha estat de record, però tampoc formava part de les nostres pretensions.

Hem gaudit d’un meravellós entorn em molt bona companyia.

 

La riquesa dels seus diferents tipus de boscos i especies vegetals, conjuntament amb la seva enorme diversitat de paisatges, fan que aquest fantàstic Parc Natural del Montseny esdevingui una excel·lent escola de la Natura per tothom. 

 

Penso que ens ha agradat molt a tots i que no trigarem gaire en tornar a organitzar una nova experiència pels meravellosos indrets que ens reserva.   

 

Fins aviat!!!

 

XERRICS I L'EXPERIENCIA MAGICA
 

Avui hem portat a terme la nostra segona proposta “Xerrics i l’experiència màgica”
 L’escenari escollit per gaudir d’aquesta proposta familiar ha estat “La Font màgica de Barcelona” a la Pl. Carles Boïgues, 1 a Barcelona.
 

 Estem molt contents per què hem de dir que no ens hem equivocat gens ni mica al triar aquesta activitat.

Només arribar-hi, l'aspecte que ens mostrava l’Avinguda Reina Marina Cristina amb les seves fonts laterals en funcionament, i l’impressionant teló de fons amb la vista de la Font màgica vestida de llums de colors ha estat impressionant.

 

La canalla estava molt, però que molt emocionada només al veure aquesta magnífica estampa.

La gran quantitat de gent que estava gaudint de l’espectacle ha estat impressionat, com correspon a un espectacle tan fantàstic com aquest.

Durant la primera part de l’espectacle hem pogut gaudir de les coreografies d’aigua i color de la font al ritme de diferents músiques: Queen, Dire Straits i alguns altres sons de BSO de films coneguts han sigut els primers protagonistes.

A la segona part, i com correspon a la celebració del 45 Festival Internacional de Jazz a Barcelona, les coreografies d’aigua i color de la Font han estat compassats al ritme de jazz.

Els nens han pogut gaudir d’aquest magnífic espectacle des de la primer fila, asseguts just d’avant de la Font màgica sense que ningú els pogués molestar la seva visió de les coreografies.

A l’intermedi hem fet el nostre sopar tal com ja estava previst, i en finalitzar l’espectacle hem aprofitat per fer una visita al mirador del centre Arenes, i gaudir de la seva esplèndida vista aèria de Barcelona.

 

Els Xerrics que hem pogut participar d’aquesta proposta hem tornat molt satisfets, i ja ens plantegem projectar la nostra tercera activitat, de la que rebreu noticies ben aviat.

Una vegada mes, una bona proposta en molt bona companyia.

 

 

 

 

 

 

 

Continuarem Xerricant mes i mes fort. 

Salutacions,

 

 

 

 

 

Xerricant per Ca l'Albinyana

 

Xerricant per Ca l’Albinyana
28 d'octubre de 2013

Avui hem fet una sortida per les rodalies de Ca l’Albinyana fins a arribar a Can Rocamora. El recorregut ha estat molt fàcil, uns 4,43km que ha transcorregut per terrens de conreu del Pla d'Albinyana, propers a la nostra població la Llagosta. Hem pogut passar pels voltants de Ca l’Albinyana i hem tingut l’oportunitat de conèixer una mica mes la història d’aquesta Masia. Encara es pot observar el rellotge de sol a la seva façana i la inscripció on consta la data de la seva construcció, així com una part de l’antic canal de regadiu.

 

Just a l’altra banda del camí podem observar un arbre magnífic. Un lledoner (Celtis Australis) que tot i que el seu tronc presenta un avançat estat de degradació, l'arbre encara ens mostra la seva magnífica resistència per sobreviure i donar els seus fruits.

 

Durant el recorregut i arribant a la nostra cota d’alçada màxima de 100mts es tenen unes vistes magnífiques de la Llagosta i les muntanyes que l’envolten: Serralada de Marina, Collserola, Montserrat i el Montseny.

Continuant amb el nostre recorregut també hem passat per un magnífic vinyer, amb aquestes alçades de la tardor i amb la bona temperatura que hem tingut aquest any, el raïm ja ha estat recollit.

 

 

Aquest ha estat el punt de retorn cap al punt d’inici de la caminada. Poc abans d’arribar a la riera seca, podem trobar una Phytolacca Decandra (uva de americà) a la banda dreta del camí. Aquest arbre dóna un fruit en raïm, molt vistós pel seu color púrpura. Aquest fruit no és comestible.
Aquest fruit no és comestible. Riscos: Encara que té associats diferents usos medicinals dins de la medicina homeopàtica A grans dosis pot provocar convulsions por arribar a provocar la mort.

Una vegada arribem a l'esplanada de Can Milans, fem el nostre merescut esmorzar i a continuació donem començament a la sessió de jocs familiars tal com estava previst.

En aquesta ocasió hem pogut gaudir durant una bona estona salts amb la comba, curses de sacs, jugar al lloc del cèrcol i provar les nostres habilitats amb les xanques de fusta, i patins de fusta en parelles, tot això en una molt bona companyia.

Gràcies als amics Xerrics que ens han acompanyat avui, i amb els hem planificat un bon grapat de noves activitats.