Ahir, diumenge 24 de Novembre, vam dur a terme una nova Xerricada. La
proposta va consistir en una caminada pel Parc Nacional del Montseny, pels
voltants del pantà de Santa Fe.
Ens vam reunir un total de 18 persones (Xerrics grans i petits) disposats a
gaudir d’una bona jornada.
Amb una temperatura de 5ºC, el cel ennuvolat, i unes previsions de temperatura baixes, però
sense previsió de pluges i neu, ens vam posar
en marxa per complir amb el nostre objectiu
“Xerricar pel Montseny”.
El camí d’anada sense incidents,
només els habituals quan viatgem amb nens. Algunes corbes que potser ja no recordàvem,
però en definitiva un bon viatge d’anada.
Al arribar a la nostra àrea de pàrquing, ens trobem un gran ambient a Santa Fe del Montseny, però pocs problemes per poder aparcar.
Això ha
estat gracies a que hem matinat de valent, i hem arribat d’hora.
Una vegada ens trobem
ben equipats, decidim la ruta a seguir.
Comencem la ruta des de
Can Casades en direcció al pantà de Santa Fe.
Una ruta lleugera que ens permet fer la volta sencera al pantà.
Ens endinsem en el frondós
bosc del Montseny, un paratge meravellós.
El terra esta ple de les fulles
dels arbres. Fa goig passejar per aquests indrets. Passem pel primer pont de
fusta per travessar el rierol. Els nens no poder evitar jugar amb l’aigua i
algunes plaques de gel.
Arribem al pantà per la cara oest, costat on es formen las platges. Observem que la capacitat del pantà esta molt baixa, i sorprèn una mica, ja que després de les ultimes pluja que em tingut potser esperàvem veure el pantà amb un nivell més elevat d’aigua. Això no li resta el seu encant. I continuem amb la nostra ruta.
Arribem a la pressa, i
decidim fer el nostre esmorzar. Els nens
gaudeixen moltíssim jugant al bosc, amb les branques, fulles dels arbres,
roques i algun tipi fet amb branques en algun arbre.
Decidim continuar amb
la ruta i arribem a l’altre banda del pantà, girem a l’esquerra, fins passar per la fabriqueta (anys enrere es feia
servir com a font subministradora d’energia) , i també al costat del pel petit pantà,
conegut com l’Estanyol, que forma unes boniques cascades.
Aquesta part ens mostra
unes fantàstiques vistes tels tobogans de pedra al riu.
Alguns diuen: “ai si no
fos pel fred”. Tranquils, ja tornarem a l’estiu.
Continuem amb el
nostre camí, i tornem al punt de partida.
Es nota que encara tenim ganes de continuar amb ruta, se’ns ha fet
curt. Decidim agafar el camí en direcció
al Turo del Mouro. Quina enorme sorpresa que ens em trobat amb un autèntic
llop. Hem estat a un metre de distancia
del llop. Tranquils!! no estava en estat
salvatge... Hem pogut gaudir observant
la seva agilitat, la inquietud de l’animal suposadament deguda al seu instint
salvatge, de continues carreres i brincs perseguint a altres animals (gossos)
presents a la zona, i fins i tot hem sentit el Llop udolant. Realment ha estat una fantàstica sorpresa per
tots nosaltres. Ningú havia vist fins el moment un llop de tan a prop.
Hem continuat amb el
nostre camí, gaudint de les fantàstiques característiques del boscos del
Montseny.
Al tornar a Can
Casades, alguns ja teníem previst quedar-nos a menjar al àrea de pícnic de Can Casades.
Després del dinar, hem
fet un petit joc d’introducció a l’orientació amb brúixola per els Xerrics
petits.
A continuació el
nostres Xerrics petits han continuat amb el seu joc, i han gaudit d’una molt
bona experiència al Montseny.
El resultat de la
nostra caminada pel Montseny ha estat de 6,25km. El temps no ha estat de
record, però tampoc formava part de les nostres pretensions. 
Hem gaudit d’un meravellós entorn em molt bona companyia.
La riquesa dels seus
diferents tipus de boscos i especies vegetals, conjuntament amb la seva enorme
diversitat de paisatges, fan que aquest fantàstic Parc Natural del Montseny
esdevingui una excel·lent escola de la Natura per tothom.
Penso que ens ha agradat molt a tots i que no
trigarem gaire en tornar a organitzar una nova experiència pels meravellosos
indrets que ens reserva.
Fins aviat!!!
