ELS XERRICS ENS MULLEM PER L'ELA
A la Festa Major 2014 La Llagosta, els Xerrics La Llagosta hem volgut participar en la proposta de l'associació La Murga.
Amb això ens hem afegit en donar suport econòmic, omplint una de les guardioles a favor de la investigació de l'ELA (Esclerosi Lateral Amiotrófica), i simbòlicament hem volgut recollir la nostra participació en un vídeo que us mostrem a continuació:
https://www.youtube.com/watch?v=8ctgP0QlA4A&feature=youtu.be
I vam acabar de mullar-nos acompanyant a la Murga, en la seva crida de "AIGUA" als veïns de la Llagosta, pels carrers del poble.
Agraïm la convocatòria al pasacalles canala. Ens ho vam passar molt bé.
Feliç Festa Major 2014
Xerrics La Llagosta
viernes, 12 de septiembre de 2014
martes, 27 de mayo de 2014
XERRICANT PER SITGES I VISITA MUSEU CASA BACARDI
XERRICANT SITGES – VISITA MUSEU CASA BACARDI I TALLER DE COMBINATS “MOJITO i CUBA LIBRE”
Diumenge, 25 de Maig, van dur a terme la Xerricada per Sitges.
Una vegada al punt de reunió, tot i queia un plugim molt fi, vam decidir posar-nos en marxa.
En aquesta ocasió vam decidir fer el viatge en tren. Tot i que la previsió del temps indicava un cel parcialment nuvolat i una probabilitat de pluja del 65%, ens vam reunir una 20 de Xerrics, adults i petits disposats a gaudir de la nostra jornada.
A l'arribada a Sitges, vam fer una primera aturada per fer el nostre esmorzar.
A continuació van passejar pels carrers de Sitges, visitem el passeig marítim, la plaça de l’Església mentre fèiem temps per poder anar a la nostra visita al Museu Casa Bacardí.
La visita prevista a les 12,00 consisteix a una visita Tour pel Museu. Guiats de la mà de l’ambaixadora Barcardi, durant la primera part de la visita, ens va explicar amb detall part de la història de la família Bacardí, els orígens de la fàbrica, l’origen i l’evolució del seu logo, l’explicació de l’element significatiu del cocoter d’avant la façana de la factoria Bacardí a Cuba, el significat del monument encarregat al Lorenzo Quin per finalment procedir a la realització de la foto de grup davant del pòster de la façana principal de la fàbrica Bacardi a Cuba.
En aquesta part, els nens van ser protagonistes, ja que van participar en el procés de trituració de la canya de sucre, amb un molí manual de fusta, per procedir a l'extracció de la melassa de la canya de sucre, com a matèria primera per l'elaboració del Rom.
A la part final es va fer un tast de degustació del most de la melassa (aiguardent) després dels diferents processos de destil·lació fins a arribar al punt de blending. Un aiguardent que passa d’una gradació d'uns 75º fins a la gradació final del producte, uns 40º.
En acabar la visita, van procedir a fer el taller d’el·laboracio de Mojito i Cuba Libre, segons les receptes originals amb el Rom Barcardi Superior.
Ens vam acomiadar per continuar amb la nostra visita particular a Sitges.
Una meravellosa ciutat, amb un passeig marítim amb els seus Palaus Indians a una banda i el mar a l’altra banda, envoltada de Cultura, Arquitectura, Tradicions, Comerç i Gastronomia.
Sitges és una vila clara i petita.
Una vegada vam menjar, van gaudir de la platja, els seus carrers, la seva arquitectura i alguns dels seus racons peculiars, van prendre el camí de tornada, donant per finalitzada la nostra Xerricada de Maig 14.
Diumenge, 25 de Maig, van dur a terme la Xerricada per Sitges.
Una vegada al punt de reunió, tot i queia un plugim molt fi, vam decidir posar-nos en marxa.
En aquesta ocasió vam decidir fer el viatge en tren. Tot i que la previsió del temps indicava un cel parcialment nuvolat i una probabilitat de pluja del 65%, ens vam reunir una 20 de Xerrics, adults i petits disposats a gaudir de la nostra jornada.
A l'arribada a Sitges, vam fer una primera aturada per fer el nostre esmorzar.A continuació van passejar pels carrers de Sitges, visitem el passeig marítim, la plaça de l’Església mentre fèiem temps per poder anar a la nostra visita al Museu Casa Bacardí.
La visita prevista a les 12,00 consisteix a una visita Tour pel Museu. Guiats de la mà de l’ambaixadora Barcardi, durant la primera part de la visita, ens va explicar amb detall part de la història de la família Bacardí, els orígens de la fàbrica, l’origen i l’evolució del seu logo, l’explicació de l’element significatiu del cocoter d’avant la façana de la factoria Bacardí a Cuba, el significat del monument encarregat al Lorenzo Quin per finalment procedir a la realització de la foto de grup davant del pòster de la façana principal de la fàbrica Bacardi a Cuba.
A la segona part de la visita les explicacions anaven dirigides a donar detalls sobre el procés d'elaboració del Rom Bacardí Superior, donant detall del procés d’extracció de la melassa de les canyes de sucre, la fermentació, les diverses etapes de destil·lació, l'envelliment i finalment el blending.
En aquesta part, els nens van ser protagonistes, ja que van participar en el procés de trituració de la canya de sucre, amb un molí manual de fusta, per procedir a l'extracció de la melassa de la canya de sucre, com a matèria primera per l'elaboració del Rom.
A la part final es va fer un tast de degustació del most de la melassa (aiguardent) després dels diferents processos de destil·lació fins a arribar al punt de blending. Un aiguardent que passa d’una gradació d'uns 75º fins a la gradació final del producte, uns 40º.En acabar la visita, van procedir a fer el taller d’el·laboracio de Mojito i Cuba Libre, segons les receptes originals amb el Rom Barcardi Superior.
Ens vam acomiadar per continuar amb la nostra visita particular a Sitges.
Una meravellosa ciutat, amb un passeig marítim amb els seus Palaus Indians a una banda i el mar a l’altra banda, envoltada de Cultura, Arquitectura, Tradicions, Comerç i Gastronomia.
Sitges és una vila clara i petita.
Però limita a l’Est amb les Índies dels virreis,
a l’Oest amb les costes romanes i les illes
gregues, al Sud amb Andalusia i Marroc,
al Nord amb la Mairie de Montmartre.”
Llibre Huésped del mar. 1945
César González - Ruano
Una vegada vam menjar, van gaudir de la platja, els seus carrers, la seva arquitectura i alguns dels seus racons peculiars, van prendre el camí de tornada, donant per finalitzada la nostra Xerricada de Maig 14.
martes, 15 de abril de 2014
XERRICANT PER RUPIT - SALT DE SALLENT
XERRICANT PER RUPIT - SALT DE SALLENT
Diumenge 13 d'abril el nostre objectiu era fer la ruta de Rupit al Salt de Sallent.
Potser és aquesta la ruta més coneguda de Rupit, tot i que alguns de nosaltres no havíem estat mai,
Decidim començar la ruta travessant el pont penjant.
A mida que ens endinsem en Rupit, ens sentim mes i mes atrapats per las meravelles que anem descobrint a cada uns dels seus racons e indrets,que ens anem creuant al nostre camí. Es un indret fantàstic per gaudir amb tranquil·litat dels seus carrers.
No volem afegir imatges per no avançar un descobriment que cal viure.
Seguim amb la nostra ruta en direcció al Salt de Sallent, per baixar pel marge esquerre de la riera cap a Sallent, a través del túnel.
El camí resulta una fantàstica descoberta per els nostres Xerrics petits, atrets per tots aquells indrets en els que trobem l'oportunitat de apropar-se a l'aigua, ja sigui per veure de prop els salts que trobem per el camí , com es el Salt del Molí Rodó.
Com per tocar-la i sentir la seva remuga de ben a prop i la seva frescor a la pell, com també per satisfer les seves enormes curiositats de conèixer mes de prop tot els que els hi envolta dins l'entorn natural.
En arribar al salt ens dirigim al mirador a uns 300m. a l’esquerra, punt en el que gaudirem de la
fantàstiques vistes que ens ofereix el Salt de Sallent, amb un cabdal d'aigua prou important, i amb els seus 83m de caiguda, considerat el salt d'aigua mes gran de Catalunya.
Continuarem el nostre recorregut de tornada, enllaçant amb la banda dreta del camí fins arribar a la pista que porta a Rupit, ara que, tindrem que travessar la riera.
Passem bé, saltant sobre algunes pedres. Un altre moment força divertit pels Xerrics mes petits. Superada aquesta prova, continuem amb la nostre marxa.
Comencem a veure les primeres cases, això ens fa sentir molt a prop de la tornada, i ja comencem a sentir la gana.
Això fa que els Xerrics petits ens facin les seves propostes pel seu merescut dinar.
De nou, Rupit ens acull amb algunes de les seves magnifiques vistes, d'avant les quals no podem reprimir las ganes d'admirar-las, gaudir-les i com no pot ser d'una altre manera, retenir-les amb les nostres pupil·les digitals.
A estat aquesta una bona Xerricada, que hem gaudit en una bona companyia i amb molt bon temps.
Després de un bon menjar i d'una estona d'esbarjo pels Xerrics petits, reprenem camí de tornada a casa, amb un molt bon sabor de boca i amb moltes ganes de planificar la propera xerricada.
Diumenge 13 d'abril el nostre objectiu era fer la ruta de Rupit al Salt de Sallent. Potser és aquesta la ruta més coneguda de Rupit, tot i que alguns de nosaltres no havíem estat mai,
Decidim començar la ruta travessant el pont penjant.
A mida que ens endinsem en Rupit, ens sentim mes i mes atrapats per las meravelles que anem descobrint a cada uns dels seus racons e indrets,que ens anem creuant al nostre camí. Es un indret fantàstic per gaudir amb tranquil·litat dels seus carrers. No volem afegir imatges per no avançar un descobriment que cal viure.
Seguim amb la nostra ruta en direcció al Salt de Sallent, per baixar pel marge esquerre de la riera cap a Sallent, a través del túnel.
El camí resulta una fantàstica descoberta per els nostres Xerrics petits, atrets per tots aquells indrets en els que trobem l'oportunitat de apropar-se a l'aigua, ja sigui per veure de prop els salts que trobem per el camí , com es el Salt del Molí Rodó.
Com per tocar-la i sentir la seva remuga de ben a prop i la seva frescor a la pell, com també per satisfer les seves enormes curiositats de conèixer mes de prop tot els que els hi envolta dins l'entorn natural.
En arribar al salt ens dirigim al mirador a uns 300m. a l’esquerra, punt en el que gaudirem de la
fantàstiques vistes que ens ofereix el Salt de Sallent, amb un cabdal d'aigua prou important, i amb els seus 83m de caiguda, considerat el salt d'aigua mes gran de Catalunya.
Continuarem el nostre recorregut de tornada, enllaçant amb la banda dreta del camí fins arribar a la pista que porta a Rupit, ara que, tindrem que travessar la riera.
Passem bé, saltant sobre algunes pedres. Un altre moment força divertit pels Xerrics mes petits. Superada aquesta prova, continuem amb la nostre marxa.
Comencem a veure les primeres cases, això ens fa sentir molt a prop de la tornada, i ja comencem a sentir la gana.Això fa que els Xerrics petits ens facin les seves propostes pel seu merescut dinar.
A estat aquesta una bona Xerricada, que hem gaudit en una bona companyia i amb molt bon temps.
Després de un bon menjar i d'una estona d'esbarjo pels Xerrics petits, reprenem camí de tornada a casa, amb un molt bon sabor de boca i amb moltes ganes de planificar la propera xerricada.
lunes, 24 de marzo de 2014
Xerricant per Can Duran
Xerricant per Can Duran,
Diumenge 23 de març ens vam reunir a les 9,30 al punt de trobada escollit als terrenys de Can Milans.
Ens vam dirigir direcció a Can Taío tot seguint el camí de Montcada. En aquest primer tram del trajecte ens vam trobar arbres fruitals en floració.
També van poder veure els restes d'un antic safareig a prop de la bassa.
Continuem el nostre trajecte direcció al segon objectiu, els Pinetons
Les vistes que ofereix aquest
I finalment arribem als nostre segon objectiu, l'àrea d'esbarjo dels Pinetons de Ripollet, i ens disposem a donar compte dels nostres entrepans, acompanyats de rialles i molt bon ambient.
Tot seguit, continuem el direcció al tercer objectiu, el parc de La Llacuna i passem pel costat de les pistes de aeromodelisme de Montcada i Reixac.
Al arribar al desviament que ens dirigeix al parc de la Llacuna decidim continuar a través de l'antiga àrea militar, (actualment considerada espai de reproducció cinegètica), fins que arribem a Can Pomada. Durant aquest tram del recorregut observem diversos nius de Cucuts en els arbres.
Seguim el recorregut fins a Can Rocamora, observem que es troba en un estat d'abandonament molt avançat.
Enllacem el camí de tornada pels terrenys coneguts antigament com el Pla de Ca l'Albinyana fins arribar de nou al terme municipal de la Llagosta.
Diumenge 23 de març ens vam reunir a les 9,30 al punt de trobada escollit als terrenys de Can Milans.
Vam començar la nostra caminada en direcció a Ca l'Albinyana. De la història d'aquesta magnifica masia en estat d'abandonament ja vàrem parlar a la nostra xerricada d'octubre de 2013.
Ens vam dirigir direcció a Can Taío tot seguint el camí de Montcada. En aquest primer tram del trajecte ens vam trobar arbres fruitals en floració.
També vam descobrir una magnifica bassa
per emmagatzemar l'aigua i alimentar el sistema de reg dels camps de cultiu d'aquest zona.
Tot seguit vam fer la volta al Castell de Can Taío, passant per davant de la bassa en la que els Xerrics petits van poder veure peixos de color.
També van poder veure els restes d'un antic safareig a prop de la bassa.
Al completar la volta al Castell de Can Taío vam arribar al espai on actualment es duen a terme les activitats hípiques de la finca, i vam gaudir durant una estona dels cavalls que estaven realitzant les activitats.
Continuem el nostre trajecte direcció al segon objectiu, els Pinetons
de Ripollet.
Les vistes que ofereix aquest
tram del camí fan que la caminada sigui molt agradable.
Continuem el camí que ens porta fins la Font de Can Cabanyes.
En aquesta part del recorregut, els camps de flors conviden a córrer i gaudir d'aquest fantàstic espectacle de floració primaveral.
I finalment arribem als nostre segon objectiu, l'àrea d'esbarjo dels Pinetons de Ripollet, i ens disposem a donar compte dels nostres entrepans, acompanyats de rialles i molt bon ambient.
Tot seguit, continuem el direcció al tercer objectiu, el parc de La Llacuna i passem pel costat de les pistes de aeromodelisme de Montcada i Reixac.
Al arribar al desviament que ens dirigeix al parc de la Llacuna decidim continuar a través de l'antiga àrea militar, (actualment considerada espai de reproducció cinegètica), fins que arribem a Can Pomada. Durant aquest tram del recorregut observem diversos nius de Cucuts en els arbres.Seguim el recorregut fins a Can Rocamora, observem que es troba en un estat d'abandonament molt avançat.
Enllacem el camí de tornada pels terrenys coneguts antigament com el Pla de Ca l'Albinyana fins arribar de nou al terme municipal de la Llagosta.
En total hem fet un recorregut de 11,32 kms per uns terrenys de proximitat, i de un gran interès mediambiental.
Creiem que aquest espai verd es mereix de futures visites i que estiguin adreçades a visitar les zones de l'interior, per poder dur a terme diferents observacions amb més detall.
Recomanem fer la visita a aquest espai. Un espai natural de boscos, torrents, camps de conreu i fonts, que val la pena potenciar per mantenir-ho i protegir-ho, com a un dels darrers indrets verds de proximitat i de gran valor.
Tinguem cura amb el medi ambient. Protegir el medi ambient es responsabilitat de tots.
Fins la propera!!!
Xerrics
Creiem que aquest espai verd es mereix de futures visites i que estiguin adreçades a visitar les zones de l'interior, per poder dur a terme diferents observacions amb més detall.Recomanem fer la visita a aquest espai. Un espai natural de boscos, torrents, camps de conreu i fonts, que val la pena potenciar per mantenir-ho i protegir-ho, com a un dels darrers indrets verds de proximitat i de gran valor.
Tinguem cura amb el medi ambient. Protegir el medi ambient es responsabilitat de tots.
Fins la propera!!!
Xerrics
domingo, 9 de marzo de 2014
Xerricant pel Moli Fariner "Moli d'en Rata"
Xerricant pel Moli Fariner "Moli d'en Rata"
Avui diumenge hem fet la visita prevista al "Moli d'en Rata" a Ripollet.
El Moli d'en Rata es va construir al 1825, i es va mantenir en funcionament fins els anys 1956-1957, anys ens els quals les rodes del moli van deixar de moldre definitivament.
Al tractar-se d'un moli hidràulic, aquest va estar construït per alimentar-se de la força hidràulica de la sèquia Monnar, que va arribar a alimentar fins a quatre tipus de molins diferents (Farina, Paper i Tèxtils) dins el terme municipal de Ripollet.
Petits i grans hem tingut l'oportunitat de fer veure com es podia viure en aquells anys, ja que no tenien ni electricitat, ni gas, ni tantes altres comoditats. El petits han treballat sobre les diferencies que han trobat al comparar una cuina de la època amb les seves cuines actuals.
En el cas del Moli d'en Rata, la turbina es horitzontal.
La pressió de l'aigua fa que comuniqui l'energia de moviment directament a l'arbre o eix, la qual cosa fa que volti la mola de pedra.
En el seu temps l'aigua una vegada utilitzada, tornava al seu curs natural per carcabà, avui no visible.
Desprès de la seva rehabilitació i transformació en l'actual Moli d'en Rata i CIP de Ripollet, l'aigua que fa moure les moles fa un circuit tancat i es reutilitza en continu pel seu funcionament.
Mans a la massa, hem treballat els nostres ingredients amb menys o mes dificultats.
Una vagada mes, finalitzem la nostra visita i tornem a casa amb el bon gust de boca, desprès d'haver tingut una agradable i divertida experiència.
Hem conegut una mica mes de l'historia que envolta el Vallès, i contents de que aquesta proposta allí esdevingut una petita experiència enriquidora culturalment parlant tant pels petits i grans Xerrics que avui han tingut l'oportunitat d'acompanyar-nos.
Sense cap dubte, una visita al Moli d'en Rata que us recomanem.
Fins aviat. Amunt Xerrics!!!
Avui diumenge hem fet la visita prevista al "Moli d'en Rata" a Ripollet.
Aquesta sortida consisteix en conèixer l'historia del Moli Fariner "Moli d'en Rata", veure el funcionament d'un antic moli hidràulic fariner i realitzar un taller d'elaboració de pa.
El Moli d'en Rata es va construir al 1825, i es va mantenir en funcionament fins els anys 1956-1957, anys ens els quals les rodes del moli van deixar de moldre definitivament.
Al tractar-se d'un moli hidràulic, aquest va estar construït per alimentar-se de la força hidràulica de la sèquia Monnar, que va arribar a alimentar fins a quatre tipus de molins diferents (Farina, Paper i Tèxtils) dins el terme municipal de Ripollet.
En el cas concret del Moli d'en Rata, aquest funcionava amb una bassa que recollia l'aigua que és desviava per una resclosa de la sèquia Monnar, i això permetia garantir el seu funcionament durant els períodes de sequera.
Durant la visita hem pogut conèixer totes i cadascunes de les parts que composen el mecanisme del Molins fariners hidràulics. Hem pogut veure eines de mesura utilitzades a l'època.
També hem conegut els sistemes que feien servir per regular la distancia de les rodes per obtenir una farina mes fina. Les eines que permetien moure les rodes per fer les operacions de neteja i de manteniment, etc.
Petits i grans hem tingut l'oportunitat de fer veure com es podia viure en aquells anys, ja que no tenien ni electricitat, ni gas, ni tantes altres comoditats. El petits han treballat sobre les diferencies que han trobat al comparar una cuina de la època amb les seves cuines actuals.
En el cas del Moli d'en Rata, la turbina es horitzontal.
La pressió de l'aigua fa que comuniqui l'energia de moviment directament a l'arbre o eix, la qual cosa fa que volti la mola de pedra.
En el seu temps l'aigua una vegada utilitzada, tornava al seu curs natural per carcabà, avui no visible.
Desprès de la seva rehabilitació i transformació en l'actual Moli d'en Rata i CIP de Ripollet, l'aigua que fa moure les moles fa un circuit tancat i es reutilitza en continu pel seu funcionament.
Dins les instal·lacions del Moli d'en Rata, hem pogut veure una exposició per conèixer els diferents tipus de cereals, els diferents tipus de pa i productes alimentaris que es poder fer a partir dels cereals, i també hem pogut tenir constància de que el pa, es un aliment bàsic conegut a tot el món.
Finalment, hem gaudit amb el taller d'elaboració de pa.
Mans a la massa, hem treballat els nostres ingredients amb menys o mes dificultats.
Hem donat forma als nostres pans, i finalment tornem a casa amb el nostre premi. Una deliciosa peça de pa.
Una vagada mes, finalitzem la nostra visita i tornem a casa amb el bon gust de boca, desprès d'haver tingut una agradable i divertida experiència.
Hem conegut una mica mes de l'historia que envolta el Vallès, i contents de que aquesta proposta allí esdevingut una petita experiència enriquidora culturalment parlant tant pels petits i grans Xerrics que avui han tingut l'oportunitat d'acompanyar-nos.
Sense cap dubte, una visita al Moli d'en Rata que us recomanem.
Fins aviat. Amunt Xerrics!!!
miércoles, 26 de febrero de 2014
Diumenge 23 de febrer un grup format per una trentena de persones vam dur a terme una nova sortida amb caràcter familiar.En aquesta ocasió van fer una visita al Castell de Montbui.
Aquest Castell de llarga història és un dels millors observatoris del Vallès Oriental, la vista arriba fins a les terres del Barcelonès i la mediterrània.
El castell de Montbui es dreça al cim d'una muntanya que ateny els 541 metres d'altitud i que es troba entre les poblacions de Sant Feliu de Codines, de Bigues i de Caldes de Montbui.
Seguim una curta ruta que uneix Bigues i Riells amb el Castell de Montbui, tot travessant torrenteres i eludint urbanitzacions. Caminem per petits corriols que ronden els paratges de l'antiga Baronia de Montbui, tot admirant magnífiques vistes panoràmiques o descobrint curiositats.
Podem observar llenços de murs d’estructura poligonal, fets amb filades de pedra inclinada. Una esquerda a les restes del mur obliga a tancar l'accés als vianants al Castell de Montbui.
Una vegada mes, tornem a casa molt satisfets amb el resultat de la jornada.
Una vegada mes, tornem a casa molt satisfets amb el resultat de la jornada.
Esperem que els participants també hagin gaudit d'una bona jornada.
Fins a la propera!!
Fins a la propera!!
lunes, 10 de febrero de 2014
XERRICANT PER COLLSEROLA
Xerricant per Collserola
Dissabte, 8 de febrer ens havíem proposat participar en una passejada temàtica al voltant del Centre d'Interpretació del Parc Natural de Collserola.
Considerant que el millor moment per poder veure els esquirols es a la primavera, ben segur que tornarem amb els Xerrics petits per dur a terme aquesta experiència.
Van començar el nostre itinerari a l'àrea de Lleure del Torrent de Can Coll, just després de finalitzar un bon esmorzar.
Tot seguint el camí del Torrent de Can Coll, vam passar per la Bassa de Can Coll.
Els Xerrics petits no paraven de corre amunt i avall pels voltats del camí, fent els seus descobriments i troballes, construint la seva aventura
Van travessar el torrent diferents vegades, moment en el que aprofitaven per continuar amb el seu joc, mentre que nosaltres patíem al pensar que acabarien amb els peus dins l'aigua. Cap problema, tot perfecte.
Van continuar el nostre camí fins els terrenys agrícoles de Can Codina. Això si, amb molta cura amb l'alt grau de transit rodat (ciclistes).
Can Codina es troba pràcticament al punt de la ruta abans de tornar per Can Canaletes i el Puig de la Guardia cap a l'àrea de lleure.
Una mica mes endavant es troben pel camí el Torrent de Sant Iscle i el Torrent d'en Totja.
L'horari i el nostre ritme de marxa ens va aconsellar no continuar amb la passejada i decidim fer mitja volta i tornar per mateix indret.
Just de tornada van passar per sota d'un núvol que va deixar anar un plugim que ens va acompanyar durant uns minuts durant el recorregut de tornada.
Com el dia era molt assolellat ens esperàvem gaudir un bonic arc de Sant Marti, però no vam tenir aquesta sort.
A la tornada a l'àrea de lleure els Xerrics van gaudir d'una estona de joc, per després continuar el nostre camí de tornada i poder gaudir d'un fantàstic dinar en bona companyia.
Al final de l'experiència, en total 24 Xerrics grans i petits hem gaudit d'una bonica passejada pel Parc Natural de Collserola, descobrint un nou i meravellós indret natural molt proper de casa.
I tornarem!!!
Dissabte, 8 de febrer ens havíem proposat participar en una passejada temàtica al voltant del Centre d'Interpretació del Parc Natural de Collserola. Considerant que el millor moment per poder veure els esquirols es a la primavera, ben segur que tornarem amb els Xerrics petits per dur a terme aquesta experiència.
Van començar el nostre itinerari a l'àrea de Lleure del Torrent de Can Coll, just després de finalitzar un bon esmorzar.
Tot seguint el camí del Torrent de Can Coll, vam passar per la Bassa de Can Coll.
Els Xerrics petits no paraven de corre amunt i avall pels voltats del camí, fent els seus descobriments i troballes, construint la seva aventura
Van travessar el torrent diferents vegades, moment en el que aprofitaven per continuar amb el seu joc, mentre que nosaltres patíem al pensar que acabarien amb els peus dins l'aigua. Cap problema, tot perfecte.
Van continuar el nostre camí fins els terrenys agrícoles de Can Codina. Això si, amb molta cura amb l'alt grau de transit rodat (ciclistes).
Can Codina es troba pràcticament al punt de la ruta abans de tornar per Can Canaletes i el Puig de la Guardia cap a l'àrea de lleure.
Una mica mes endavant es troben pel camí el Torrent de Sant Iscle i el Torrent d'en Totja.
L'horari i el nostre ritme de marxa ens va aconsellar no continuar amb la passejada i decidim fer mitja volta i tornar per mateix indret.
Just de tornada van passar per sota d'un núvol que va deixar anar un plugim que ens va acompanyar durant uns minuts durant el recorregut de tornada.
Com el dia era molt assolellat ens esperàvem gaudir un bonic arc de Sant Marti, però no vam tenir aquesta sort.
A la tornada a l'àrea de lleure els Xerrics van gaudir d'una estona de joc, per després continuar el nostre camí de tornada i poder gaudir d'un fantàstic dinar en bona companyia.
Al final de l'experiència, en total 24 Xerrics grans i petits hem gaudit d'una bonica passejada pel Parc Natural de Collserola, descobrint un nou i meravellós indret natural molt proper de casa.
I tornarem!!!
sábado, 25 de enero de 2014
XERRICADA GASTRONOMICA - 3a Fira de l'oli de Vera
Xerricada Gastronòmica
Xerricant per la 3ª Fira de l'Oli de Vera a Bigues i Riells.
En aquesta ocasió hem decidit dur a terme una jornada Xerrics amb caràcter gastronòmic.
Res millor que visitar la 3ª Fira de l'Oli de Vera a Bigues i Riells.
Una fira impulsada per diferents productors d'Oli de Caldes de Montbui, Sentmenat, Bigues i Riells, La Garriga, Jorba i amb la col·laboració del Trull de Can Sapera de Bigues i Riells.
El programa de la fira inclou conferencies per explicar els detalls de la procedència i les característiques de l'olivera anomenada vera fina, coneguda popularment pel nom de "País" i també coneguda pels noms de "Grossal", "Tinenta" o "de la Garriga".
Aquest arbre típic de clima mediterrani que estén el seu abast principalment a les comarques del Vallès Oriental, Vallès Occidental, Bages, Anoia i Baix Llobregat, i testimonialment trobada a la província de Lleida.
Amb motiu de la Fira, el Trull de Can Sapera reprèn el seu paper mostrant als visitants el procés de mòlta d'olives i obtenció d'Oli.
Les imatges següents ens mostren les diferents etapes del procés de recollida i elaboració del producte.
Detall de moli amb tres moles còniques on es fa el primer procés "molienda" per trencat l'oliva per l'obtenció de l'oli.
La pasta resultant del primer procés ha de passar al sistema d'extracció per pressió.
Per això es fan servir unes cistelles o cabassos de vímet entreteixit que filtren els líquids i retenen els sòlids.
Avui ens han explicat que la premsa hidràulica que hem vist treballant en aquest moli te la capacitat de premsar 200kg d'olives amb una pressió ´màxima de 300 Psi.
La segona premsa hidràulica amb un pistó mes petit podia treballar amb una pressió de 200 Psi.
El rendiment obtingut, depenent de les característiques de les olives es del 20/25% d'obtenció d'oli.
Finalment hem pogut gaudir d'una mosta i venda d'oli, venda de productes elaborats amb oli, tot coincidint amb la 1r Mercat del Pa a Bigues i Riells.
Desprès de les visites i compres corresponents hem gaudit d'un bon àpat amb la companyia d'uns amics excepcionals.
Tant pels Xerrics petits com pels Xerrics grans ha estat una jornada molt enriquidora.
Us recomanem que visiteu la propera edició de la Fira d'Oli de Vera l'any vinent.
Amb la nostra visita els donarem suport per que aquesta olivera i el seu oli puguin obtenir la seva DOP.
Ens veiem a la propera Xerricada.
Xerricant per la 3ª Fira de l'Oli de Vera a Bigues i Riells.
En aquesta ocasió hem decidit dur a terme una jornada Xerrics amb caràcter gastronòmic.
Res millor que visitar la 3ª Fira de l'Oli de Vera a Bigues i Riells.
Una fira impulsada per diferents productors d'Oli de Caldes de Montbui, Sentmenat, Bigues i Riells, La Garriga, Jorba i amb la col·laboració del Trull de Can Sapera de Bigues i Riells.
El programa de la fira inclou conferencies per explicar els detalls de la procedència i les característiques de l'olivera anomenada vera fina, coneguda popularment pel nom de "País" i també coneguda pels noms de "Grossal", "Tinenta" o "de la Garriga".
Aquest arbre típic de clima mediterrani que estén el seu abast principalment a les comarques del Vallès Oriental, Vallès Occidental, Bages, Anoia i Baix Llobregat, i testimonialment trobada a la província de Lleida.
Les imatges següents ens mostren les diferents etapes del procés de recollida i elaboració del producte.
Detall de moli amb tres moles còniques on es fa el primer procés "molienda" per trencat l'oliva per l'obtenció de l'oli.
La pasta resultant del primer procés ha de passar al sistema d'extracció per pressió.
Per això es fan servir unes cistelles o cabassos de vímet entreteixit que filtren els líquids i retenen els sòlids.
Avui ens han explicat que la premsa hidràulica que hem vist treballant en aquest moli te la capacitat de premsar 200kg d'olives amb una pressió ´màxima de 300 Psi.
La segona premsa hidràulica amb un pistó mes petit podia treballar amb una pressió de 200 Psi.
El rendiment obtingut, depenent de les característiques de les olives es del 20/25% d'obtenció d'oli.
Finalment hem pogut gaudir d'una mosta i venda d'oli, venda de productes elaborats amb oli, tot coincidint amb la 1r Mercat del Pa a Bigues i Riells.Desprès de les visites i compres corresponents hem gaudit d'un bon àpat amb la companyia d'uns amics excepcionals.
Tant pels Xerrics petits com pels Xerrics grans ha estat una jornada molt enriquidora.
Us recomanem que visiteu la propera edició de la Fira d'Oli de Vera l'any vinent.
Amb la nostra visita els donarem suport per que aquesta olivera i el seu oli puguin obtenir la seva DOP.
Ens veiem a la propera Xerricada.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)